.El regeneracionisme

Els regeneracionistes intentaven renovar tots els aspectes de la societat en què vivien, aprofitant els aspectes que consideraven positius, però mirant de superar tot allò que els semblava vell i caduc. Les tendències anarquitzants que presidien l'activitat d'alguns grups al principi del moviment donaren pas a actituds més moderades, encara que en pocs casos prengueren part en la vida política organitzada de l'època. Llegirem ara algunes propostes regeneracionistes a través de tres textos significatius. El primer, de Jaume Brossa, és potser el que millor il·lustra els propòsits generals i l'actitud regeneracionista. Es tracta d'una mena de manifest tant per la contundència de les seves afirmacions com pel caràcter programàtic que té.

Text 1

Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a dirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular.[...] Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que es fullaraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès.[...]
A èpoques noves, formes d'art noves. El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou. Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo.. les anteriors generacions ¿què ens deixen en la literatura catalana? Un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha vingut obligant vàries generacions de versificadors a repetir les mateixes idees, idèntics conceptes i imatges retòriques.[...] problemes que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció d'alguns aficionats. Un d'ells és la reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia gramatical que ha estat imperant en el camp literari.[...] a més, s'hauria de procurar fer el que no ha pogut efectuar-se amb cinquanta anys de "soi-disant" renaixença, això és, la creació d'un centre de cultura propi, genuïna expressió del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens envolten. Havent volgut fer de Catalunya una raça de comerciants, verament fenícia, hem oblidat el desenrotllament de l'ànima catalana[...]
En aquest punt, com en molts d'altres, les nacions del Nord ens assenyalen bé prou el camí.[...]

Pel per vindre de Catalunya no cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia, que ha estat en el present segle la monopolitzadora de la riquesa catalana, sinó que tenim que girar els ulls vers la massa anònima, adscrita a la gleva, conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la pitjor part en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades influències, és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya.[...]
Per mig de la desfeta que hi ha de conviccions polítiques, molt ens anima veure la desconfiança i la indiferència pels catalans demostrada envers tot el que ve del poder central (tan de bo fos així també en altres coses, verbigràcia, en els espectacles i altres importacions castellanes), fent-nos creure que desitgen una política nova, emmotllada al nostre mode d'ésser; política que sols pot resultar de l'autonomisme radical.
Jaume Brossa "Viure del passat" (fragment), "L'Avenç", 2a època, IV, núm. 9, 1892.

1.Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

Critica l’excés de victimisme que es dóna a finals del moviment renaixentista per part dels autors catalans. Critica també el tancament que pateix Catalunya durant els anys de la Renaixença ja que sempre estan pensant sobre els problemes de la llengua catalana i de la repressió espanyola fent així que la comunicació amb Europa sigui nul·la.“D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, [...] se'n va fer un conreu d'hivernacle”. Amb el terme de conreu d’hivernacle es refereix al tancament que pateix Catalunya durant els anys renaixentistes.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

Brossa defensa que el que és bo dels moviments anterior s’ha de mantenir amb el nou moviment (regeneracionisme) mentre que si porta un patrimoni dolent no l’hem d’acceptar i aleshores tindrem que començar de nou.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

Ell creu que la classe social emprenedora d’aquest nou moviment ha de ser la massa anònima, fent referència al la classe del poble (treballadora). Perquè les classes que sempre ha dominat ha estat les més riques com l’aristocràcia i la burgesia. I en canvi la classe obrera, sempre ha patit la pitjor part per això ara es el omet d’escoltar-los ja que amb les seves diferents i oposades opinions podran reanimar l’esperit regional de Catalunya.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?

Proposa de seguir les nacions situades al nord. Perquè aquestes regions nòrdiques mantenen l’esperit del seu poble. En canvi a Catalunya hi ha una raça de comerciants que deixa en segon pla el desenvolupament de l’esperit català.

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.

·         Renovar la literatura, però sense deixar de banda lo bo dels moviments anteriors.

·         La classe social emprenedora ha de ser el poble; la massa anònima.

·         Seguir l’esperit del poble de les regions del nord.